CARLOS MONTILLA
Formació
– Programa SAT
– Terapeuta Corporal Integrativa a l’Espai TCI Barcelona
– Procés d’ajudantia a TCI
– Procés d’ajudantia a “Refent-nos homes”
– Fotògraf
Sobre mi
La meva orientació sexual marca des de ben petit el meu interès i preocupació pel gènere, el fet de no entrar als cànons normatius em va fer sentir aliè al món dels homes, a aquest món en què ser home té una sèrie de característiques concretes amb les que jo no em sentia identificat. Però al mateix temps, era conscient que era un home i per això, acompanyat pel moviment feminista durant anys, el 2017 vaig buscar un grup d’homes on poder entendre per què jo, i d’altres com jo, semblàvem no pertànyer a aquest espai masculí. Va ser amb el grup del Rai Crespí que vaig poder curar la meva relació amb l’home, tant a nivell propi com aliè i sentir que, d’alguna manera, havia tornat a casa, a una llar de la qual sempre n’havia format part.
El meu camí cap a l’autoconeixement comença el 2009 amb la mort de la meva mare. En comprovar la meva dificultat per acompanyar-me emocionalment en el meu dol començo a fer teràpia. Ara, amb els anys, m’adono que aquest va ser l’inici d’una mirada cap a mi mateix que no ha parat i que ha esdevingut una pràctica vital constant. Aquest dol també va obrir un camí cap a l’espiritualitat. En aquest sentit, la meditació és també per a mi una porta bàsica al meu quotidià per mantenir-me atent als meus processos emocionals i unit al meu instint.
L’acompanyament d’adolescents i joves m’ha permès guarir les ferides derivades de la meva infància i adolescència. La meva feina com a dinamitzador de grups en tallers d’infància i joves, travessat pel joc i l’absència de judici, em recorda com és de necessari oferir eines des d’edats molt primerenques perquè puguem acompanyar-nos millor al llarg de totes les etapes de la vida.
La fotografia va ser la meva eina principal durant anys, la qual m’ha ajudat a desenvolupar una capacitat d’observació que ara m’és molt útil per acompanyar-ne d’altres. El teatre i la dansa també han estat sempre presents a la meva vida i m’han ajudat a contactar amb el meu cos, cosa que unida al meu treball terapèutic, m’han permès acceptar-lo, ja que durant anys me’n vaig sentir molt desconnectat.
